mercredi 17 juillet 2013

Aŭskultu bone, knabineto

Aŭskultu bone, knabineto,
kiel ondetoj plaŭdas,
kiel la vento bruetas,
kiam lande li blovantas.
Se vi kapabla estas
aŭskulti aŭ aŭdi,
fabelojn vi ekscios.
ekde pasintaj tempoj ili venintas.
La vent’ diros vin kial
ĝi blovas trakampare,
kial karesi la genistojn,
kial kurbigi la uleksojn.
Glitantas super la maro
ĝi blovplenigas velojn,
puŝante ŝipetojn
preter la horizonto.
Ĝi diros vin same kial
ĝi kelkfoje stormas
kaj kun sia blovo
grandiĝas ondojn.
Sed hodiaŭ la vent’
ne estas atakema,
ĝi simple volas
odorigi printempon.

Ecoute bien, petite

Écoute bien petite
Le clapotis des vagues
Le bruissement du vent,
Soufflant sur ce pays.

Si tu sais l’écouter
Si tu veux bien l’entendre
Tu sauras des histoires
Venant du fond des temps.

Il te dira comment
Soufflant sur les campagnes
Il caresse les landes
Agitant les ajoncs.

Et balayant la mer
Il gonfle quelques voiles
Poussant de frêles esquifs
Plus loin que l’horizon.

Il te dira aussi
Qu’en ses grandes colères,
Il peut sous ses assauts
Déchaîner l’océan.

Mais le vent aujourd’hui
N’est pas d’humeur guerrière
Et n’a pour ambition
Qu’embaumer le printemps